domingo, 21 de marzo de 2010


Es difícil tomar decisiones. Siempre. Pero aun más cuando la decisión que sabes que tienes que tomar puede perjudicar tus intereses. Entonces te resistes a hacerlo. Piensas si hay otra solución, intentas atrasarlo. La mente te hierve. Hablas con amigos, reflexionas ,analizas la situación, pero sabes que, finalmente, sólo dependerá de ti girar el volante. Aunque hace tiempo que el intermitente hace días, quizás semanas, que parpadea, crees que aún puedes recorrer unos metros antes de que te encuentres la vuelta delante de las narices. Quizás no sabes cuándo tendrás que girar, pero sabes que tarde o temprano llegará.


Haces un camino que no está dibujado, es tu camino y no tienes indicadores. Hasta ahora lo has recorrido avanzando en la medida que tu vehículo lo hacía posible, pero ahora te sientes prisionera, hay demasiada niebla, i no tienes el privilegio de poder apagar los motores y esperar a que alguien te diga qué hay más allá de lo que tus ojos pueden ver.


Quizás no tomarás la decisión. Pero...si tú no la tomas, es posible que alguien otro lo haga por ti.

martes, 10 de febrero de 2009

Sempre hi ha un demà


"Sempre hi ha un demà i la vida ens dóna una altra oportunitat per a fer les coses bé, però si m’equivoco i avui és tot el que ens queda, m’agradaria dir-te com t’estimo i que mai t’oblidaré. El demà no està assegurat per a ningú, jove o vell. Avui pot ser l’última vegada que vegis als que estimes. Per això no esperis més, fes-ho avui, ja que si el demà mai arriba, segurament lamentaràs el dia que no vas tenir temps per a un somriure, una abraçada, un petó i que vas estar massa ocupat per a concedir-los un últim desig. Mantingues als que estimes prop teu, digues-los a cau d’orella com els necessites; estima’ls i tracta’ls bé, utilitza el temps per dir-los : Ho sento, perdona’m, si us plau, gràcies i totes les paraules boniques que coneixes”

martes, 3 de febrero de 2009


A veces resulta cómodo dejar que la vida tome algunas de nuestras decisiones. Así después no podemos culparnos a nosotros mismos por habernos equivocado, sólo por haber sido demasiado cobardes para escojer.

A veces es más fácil dejar que el tiempo pase y que haga todo eso que nosotros no nos hemos atrevido a hacer. Esperar que el momento clave nos lleve más cerca de una alternativa que de otra, y dejarnos llevar sin mirar atrás, sin torturarnos pensando qué habría pasado si... qué habría pasado si hubieramos tenido el valor de escojer el otro camino.


Anteponer las preferencias, anteponer los deseos, los sueños. Quizás debería.

viernes, 23 de enero de 2009

Sembla que...


Sembla que poquet a poquet van pujant els ànims. Sembla que mica en mica volem arribar a algun lloc. Sembla que últimament hi ha hagut un canvi de mentalitat. Això calia. Cal que lluitem tots junts.
Gràcies a tots...

jueves, 22 de enero de 2009

"Bicing"


¿Quién dijo que las bicicletas eran para el verano?
Pues sí, yo también me sumo a la moda "bicing". Y más feliz que un regaliz con mi targeta!

martes, 20 de enero de 2009


It’s ironic to me how we as a nation, have struggled for the past 40 years trying to make sure that everyone is treated equally no matter their ethnicity. Now there is a black president and everyone stops and takes note, isn’t he just a man? Just the same as the Chinese man, or Mexican man, still just a man. Haven’t we been telling ourselves for so many years now that everyone should be accepted for who they are not the color of their skin? Well then why is such a fuss being spoken over this man becoming president? Why is this history? Aren’t we just electing a man as we always do?



Stephanie Stevens

lunes, 19 de enero de 2009

Silenci


El mateix lloc. La mateixa hora. Les mateixes persones. Els mateixos objectes. Però avui, sense saber per què, no hi ha res a dir. Avui és la veu del silenci el que ens ensordeix. El silenci i les preguntes que ens ballen pel cap: per què no diem res? Per què no expliquem coses? Per que no comentem amb supercificialitat que continua fent fred? Per que no comptem en veu alta –com molts altres dies- els minuts que falten? És avui un dia diferent?