El mateix lloc. La mateixa hora. Les mateixes persones. Els mateixos objectes. Però avui, sense saber per què, no hi ha res a dir. Avui és la veu del silenci el que ens ensordeix. El silenci i les preguntes que ens ballen pel cap: per què no diem res? Per què no expliquem coses? Per que no comentem amb supercificialitat que continua fent fred? Per que no comptem en veu alta –com molts altres dies- els minuts que falten? És avui un dia diferent?
No hay comentarios:
Publicar un comentario